Fa dies que hi penso, fins i tot em repeteixo sovint que en vull fer una pàgina al Facebook on la gent hi digui la seva. Vull parlar dels petits grans plaers. Aquests plaers no són un dinar genial o que et toqui la loteria o tenir un fill. No, els petits grans plaers són moltes vegades imperceptibles i que malauradamanet, poques vegades els hi fem cas, com aquell cafè tranquil, trobar-te aquell raig de sol al girar la cantonada que t'escalfa en mig d'un matí fred, un bon esternut, el pixar després d'haver aguantat una bona estona amb la bufeta plena, treure's aquella sabata que t'apreta, desenganxar una etiqueta de preu d'un cd a la primera i sense que en quedi ni rastre de goma d'enganxar, una clara molt freda a l'estiu, el soroll de la tempesta, l'olor de terra mullada, trepitjar bassals amb botes d'aigua... n'hi ha molts. Digues el teu petit gran plaer a la plana del facebook Petits grans plaers (http://www.facebook.com/home.php?sk=group_170519332995017)
dimecres, 9 de febrer del 2011
Petits grans plaers
Fa dies que hi penso, fins i tot em repeteixo sovint que en vull fer una pàgina al Facebook on la gent hi digui la seva. Vull parlar dels petits grans plaers. Aquests plaers no són un dinar genial o que et toqui la loteria o tenir un fill. No, els petits grans plaers són moltes vegades imperceptibles i que malauradamanet, poques vegades els hi fem cas, com aquell cafè tranquil, trobar-te aquell raig de sol al girar la cantonada que t'escalfa en mig d'un matí fred, un bon esternut, el pixar després d'haver aguantat una bona estona amb la bufeta plena, treure's aquella sabata que t'apreta, desenganxar una etiqueta de preu d'un cd a la primera i sense que en quedi ni rastre de goma d'enganxar, una clara molt freda a l'estiu, el soroll de la tempesta, l'olor de terra mullada, trepitjar bassals amb botes d'aigua... n'hi ha molts. Digues el teu petit gran plaer a la plana del facebook Petits grans plaers (http://www.facebook.com/home.php?sk=group_170519332995017)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Enric,
Com que ja començo a tenir una edat, em puc començar a permetre donar algún consell. Aquí en va un que pot ajudar a mantenir una certa dosi de benestar anímic davant les vicissituds de la vida.
L'anomeno la Col·lecció de Moments Màgics.
Cada dia hi ha un moment o altre que gaudim d'un d'aquests petits plaers que tu menciones. Són, com bñe dius, petits moments, de vegades ínfims, però que ens proporcionen un micro impacte de benestar.
El problema és que, per raó de la seva petitesa, són molt volàtils i els oblidem gairebé de forma immediata.
La teràpia consisteix en saber-los identificar. Cal una certa gimnàstica i molta pràctica. Cal saber veute que, precisament ara, estem gaudint d'un "Moment Màgic". N'hi ha de moltes menes, sentimentals, relacionals, afectius, sensorials, biològics, etc. Per tant, una vegada identificats, cal en primer lloc, gaudir-los en plenitud però, acte seguit, el classifiquem i li fem un espai en el record immediat.
Fins i tot es pot recollir en un petit bloc que duguem sempre al damunt.
La gràcia està en recuperar-lo al capdavall del dia. Just en aquell moment en que es disposem a deixar-nos anar en el son. Procurar que el nostre darrer record, abans d'adorminr-nos, sigui precisament, el "Moment Màgic" que haurem viscut aquells dia.
Us podeu imaginar quin beneficiós efecte terapètuic pot tenir adormir-se sempre amb un somriure i amb un pensament agradable?
Publica un comentari a l'entrada