Us heu fixat, els que aneu en Metro, que la gent va tranquil·lament cap a l'estació, escoltant música, llegint, xerrant, observant... i de cop, quan està a certa distància de la seva andana, quan falten 50 o 100 metres, i moltes vegades sense que cap soroll indiqui que ve cap metro, acceleren el pas, o alguns fins i tot es posen a córrer. Com és que fem això, o quan la gent camina tranquil·lament i de cop s'acosten unes escales i les baixem com uns desesperats, corrents, apunt d'atropellar a tothom que se'ns posi pel davant.També són curiosos els que encara que tu vagis escoltant música, llegint (o les dos coses alhora) de cop intentin iniciar una conversa, una conversa que fa que tu hagis de deixar de fer les teves coses i per educació escoltar i fins i tot contestar a aquesta persona.
I a l'autobús o el tren i cada cop més al metro (la cobertura va creixent) que contesten fotent uns crits que destrossa el timpà del company de viatge, i el més divertit que quan pengen, comenten la conversa amb el seu entorn, tot i que no els conegui de res
A vegades és divertit deixar de banda el llibre, el diari o la revista, apagar la ràdio o la música i observar i escoltar el que ens envolta. Som ben estranys!
