Aquest estiu

Aquest estiu he descobert alguna cosa... Les vacances amb canalla m'ha fet obrir els ulls, m'ha fet veure que el món d'enginyers de ponts i camins és una enganyifa, una bluf, una conya. Ells per fer un túnel, un pont, una carretera, necessiten planificació, diners, temps, estudis, previsió, un equip ben gran... Un pare o mare necessita un nen a qualsevol platja demanant fer un túnel, una galleda i una pala... i prou!!! Amb això superes les exigències de fer cada dos per tres un túnel, carreteres i de tot. Sense planificació, crees una obra allà mateix improvisant si la carretera va cap a la dreta o a l'esquerra segons vulgui el "petit jefe". No tens cap problema a la dificultat del terreny, terreny tou, nivells freàtics (més conegut pels pares i mares com l'aigua que apareix per sota la sorra), les inundacions estil tsunami que tens a cada onada, canvis de planificació d'última hora, l'entrada de quilos i quilos de sorra fetes o pel propi "petit jefe" o pel elements exeteriors com altes "petits jefes" d'obres del costat o per accidents com ara cau un dinosaure (quants enginyers treballen sota la dificultat de caigudes lliures de dinosaures?) o L'ENTRADA DE COTXES ABANS QUE S'INAUGURI L'OBRA i fer tot això en qüestió de minuts, qui no diu en segons. Amb quina experiència, cap. O més aviat la ínfima experiència de un dia haver estat tu el "petit jefe" que exigies fer petites obres públiques.