Us imagineu una parella que ell, posem pel cas un gran mascle ibèric, un castís castellà, insulta cada dia a ella, la maltracta, li exigeix els diners d'ella i li torna el que a ell li sembla correcte com per exemple les balances fiscals, o sempre es compra el millor, posem pel cas, un majestuós aeroport, en gran part amb els diners d'ella, o que tot el que compren entre tots dos per tenir una millor relació, una millor comunicació, i poder fruir-ne tots dos, doncs resulta que sempre figura que s'ha comprat només per ella i per tant s'ha de comptabilitzar com a inversió d'ell cap a ella, posem pel cas com una línia del Tren de Gran Velocitat i a sobre li has de posar el nom que ell vol, posem pel cas Alta Velocidad Española, o que ell pot decidir el que fa ella, si pot anar amb els seus amics i amigues, si pot llegir un llibre i en tot cas quin ha de llegir, o si ha de canviar-se el nom, o com s'ha de vestir, posem pel cas com l'Estatut de Catalunya. I el més impressionant, que ell, i només ell, pot decidir si es poden separar i fins i tot decidir que ella no pot ni tan sols reflexionar-ho, parlar-ho amb els seus amics i amigues o consultar a un advocat, posem pel cas fer un referèndum d'independècia i que decideix el poble sobirà.Doncs per mi a aquest personatge ja pot anar a prendre pel sac, posem pel cas que parlo d'Espanya!
5 comentaris:
Nen, brutal! Ara mateix el comparteixo al facebook. L'has encertat de ple!
Absolutament d'acord, amb tu i amb l'Eva!
Nens i nenes... No todos los españoles somos castellanos, ni peperos, ni del PSOE... Algunos españoles somos catalanes, y no todos los catalanes son como yo. Yo estoy a favor de vuestra independencia, pero dejad de insultarnos de esa forma tan genérica, y respetad mi derecho a ser español si quiero.
Hola Anònim. A veure, potser no has entés la metafora. El que faig jo no és una crítica als españols, és una crítica a España. Evidentment que et respecto el dret a ser espanyol, només faltaria!!! Ara, Espanya a mi no em respecre el poder ser català. Això hauria de quedar clar. La crítica és als estaments espanyols. En el meu cas concret d'aquest escrit si que sóc crític amb el PP i amb el PSOE. Com és que no s'ha denunciat el cas de l'Estatut d'Andalusia, copiat directament del de Catalunya? Ja em pots entendre que sigui molt crític. I crític amb el TCE, que porta no sé quants anys amb el coi de decisió i amb 4 magistrats caducat. O que el suposat Secretari General del PSOE ens digui que "apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña". On veus que jo titlli a tots els espayols per igual? En la metàfora, poso el Catalunya com a dona, i és evident que no tots el catalans no som dones, oi?
A Irlanda, no tot els irlandesos beuen Guinness, son pelrojos i tenen cabres. Ni tots els francesos, estant menjant coissants tot el dia.
Simplent he utilitzat la metàfora (Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.)
No et puc demanar perdò per insultar ja que crec que ni ho he fet, ni en tenia la més mínima intenció.
Per cert, m'agrada que etiguis "a favor de vuestra independencia" però també serà "tuya". En toc cas, en tot vas amb tot el dret de ser espanyol. Només faltaria!!!
Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.
- Daniel
Publica un comentari a l'entrada