On soc? que és el que m'espera?
Jo que em pensava saber-ho tot i em sembla (ni tan sols això se) que no en tinc ni idea. La desconeixença és gran. Em semblava compartir, i si que comparteixo, però potser, tan sols una molla de pa. Quan he redescobert la porta del darrere l'espai és immens. Molt gran. I jo no hi soc. Allà no entro. No hi tinc prohibit el pas, simplement no se entrar-hi. Quin paper he de fer. Doncs cap, no hi ha paper. El nus a l’estomac és gran. I de moment em conformaré a que no m'ofegui.
