Tots de petits hem jugat a FET I AMAGAR. Aquelles partides on et tocava comptar i quan buscaves, a vegades veies algú, però quan te n'adonaves que era el teu amic, o tot al contrari, quan era aquell noi que et feia por i en feia 2 com tu, no volies, en el cas de l'amic, o no t'atrevies, en el cas del noi que et feia por, delatar-lo. Doncs aquest record és el que em fa pensar amb el que ha passat a Sèrbia amb en Radovan Karadzic. Em costa molt de creure que tot un país, estiguin buscant un Criminal de guerra i no el trobin. No puc negar que la disfressa ha estat brutal i que ni jo ni molta gent l'hagués reconegut, i que hagués pogut estar al seu costat sense sentir el fàstic i la por de tenir en Radovan Karadzic tan proper. Però el que no em puc creure és que ara que la UE els posa com a condició als Serbis per entrar a la Comunitat, entregar els Criminals de Guerra, tot d'una trobin a un d'aquests criminals, jugant a fet i amagar amb els cabells llargs, la barba espessa i fent conferències. Ara queda el Ratko Mladic, i quan els nervis i la remor de fons dels ultres es vagi apagan, no ho dubteu, també el trobaran, i encara que amb molta por per les conseqüències, hauran de buscar la paret de jugar a FET I AMAGAR i dir 1, 2, 3 Ratko Mladic!!!Per cert, és curiós que quan escric aquest article el corrector em subratlla "Radovan Karadzic" i "Ratko Mladic" i em diu que no les troba... quina ironia, no?
