dimecres, 25 de març del 2009

Els "grisos" i els Mossos

Aquests dies la gent compara els Mossos amb la policia franquista, això és un acte d'indecència i d'ignorància molt gran, la gent diu "ostia, és que això (els mossos) són com la policia de Franco", inclòs el Conseller Baltasar, en un mal moment, va dir que li recordava "altres temps". Quan diuen altres temps es refereixen a Franco, com si no hi haguessin hagut més temps, no es refereixen a l'Imperi Romà, per exemple, es refereixen al Franco. Sembla ser que hi ha uns anys bàsics en la vida col·lectiva d'aquest país que són el anys del post-Franquisme o del tardo-Franquisme, com si la història només s'hagués escrit aquells dies. Comparar el que va passar l'altre dia amb aquella època és un insult a tota la gent que va morir per culpa del franquisme, a tota la gent que va ser perseguida, perquè en aquella època, en una manifestació.
Ja que ho comparen. el primer que passava és que et podien matar, i hi ha cassos claríssims d'estudiants que durant el franquisme van ser detinguts i llançats per la finestra de la comissaria, sense donar explicació ni a cap mare, ni a cap pare, ni a ningú, no es feia cada dia, però això es feia. No hi havia protecció d'advocats, no hi havia periodistes, perquè els periodistes ho tenien prohibit i a més no hi havia polèmica, ni sindicats, ni molt menys algun Conseller o algun polític que digués "demano perdó pel que ha passat", mai! . Per tan, a vegades, quan els fills peluts i amb els pantalons abaixats i els calçotets Calvin Klein diuen als seus pares "ets un nazi papa" haurien de rentar-se la boca amb sabó o qualsevol producte que els tragués la ignorància supina que han caigut i no repetir tòpics que de tan dir-los, van perdent significat.

He intentat transcriure del que va dir en Sergi Pàmies, a Versió RAC1,
cap a 1/4 de 6 de la tarda del dimarts 24 de març de 2009.

Es diu amb molta facilitat el "nazisme", "feixista", "franquista", "dictatorial", i molts més adjectius, que, com diu en Sergi Pàmies, és un insult molt gros a tots qui van patir les conseqüències reals d'algun d'aquests adjectius.

dimarts, 17 de març del 2009

Bucle al Metro

Vespre de dilluns, cansat d'un dilluns poc productiu, retorn esperat a casa. Al Metro la gent de sempre, les persones de sempre, però que sempre canvien. El senyor amb la revista acabada de comprar i que va fent cops de cap i intenta dissimular... Al costa una noia amb escot primaveral, i el noi amb un "tic" al braç.
Al vespre es canvien el matiners diaris gratuïts per informes de la feina, llibres i dominicals, aquests últims sobretot els dilluns i els dimarts. Per cert, com és que a tots els dominicals sempre hi ha una entrevista o reportatge d'en Ferran Adrià?
Els retorns a casa amb Metro sembla que visquin dins d'un bucle, un bucle que sempre canvia.

dimecres, 11 de març del 2009

Uns dies difícils

L'altre dia l'Àgata ens va dir adéu... un adeu definitiu, avui nosaltres li hem dit adéu. Enterrar algú proper és molt dur i dic proper perqué l'Àgata era propera, o això em va semblar sempre a mi, una persona positiva, i si ella ho era, va i s'ajunta amb la persona més positiva que m'ha passat pel davant, en Pere. Avui he plorat, he plorat força; i he plorat per l'Àgata, però també he plorat per en Pere, que fins i tot ahir ens treia algun somriure entre les llàgrimes. Suposo que simplement és en Pere.