Ja que ho comparen. el primer que passava és que et podien matar, i hi ha cassos claríssims d'estudiants que durant el franquisme van ser detinguts i llançats per la finestra de la comissaria, sense donar explicació ni a cap mare, ni a cap pare, ni a ningú, no es feia cada dia, però això es feia. No hi havia protecció d'advocats, no hi havia periodistes, perquè els periodistes ho tenien prohibit i a més no hi havia polèmica, ni sindicats, ni molt menys algun Conseller o algun polític que digués "demano perdó pel que ha passat", mai! . Per tan, a vegades, quan els fills peluts i amb els pantalons abaixats i els calçotets Calvin Klein diuen als seus pares "ets un nazi papa" haurien de rentar-se la boca amb sabó o qualsevol producte que els tragués la ignorància supina que han caigut i no repetir tòpics que de tan dir-los, van perdent significat.
He intentat transcriure del que va dir en Sergi Pàmies, a Versió RAC1, cap a 1/4 de 6 de la tarda del dimarts 24 de març de 2009.
Es diu amb molta facilitat el "nazisme", "feixista", "franquista", "dictatorial", i molts més adjectius, que, com diu en Sergi Pàmies, és un insult molt gros a tots qui van patir les conseqüències reals d'algun d'aquests adjectius.
He intentat transcriure del que va dir en Sergi Pàmies, a Versió RAC1, cap a 1/4 de 6 de la tarda del dimarts 24 de març de 2009.
Es diu amb molta facilitat el "nazisme", "feixista", "franquista", "dictatorial", i molts més adjectius, que, com diu en Sergi Pàmies, és un insult molt gros a tots qui van patir les conseqüències reals d'algun d'aquests adjectius.