Vespre de dilluns, cansat d'un dilluns poc productiu, retorn esperat a casa. Al Metro la gent de sempre, les persones de sempre, però que sempre canvien. El senyor amb la revista acabada de comprar i que va fent cops de cap i intenta dissimular... Al costa una noia amb escot primaveral, i el noi amb un "tic" al braç.
Al vespre es canvien el matiners diaris gratuïts per informes de la feina, llibres i dominicals, aquests últims sobretot els dilluns i els dimarts. Per cert, com és que a tots els dominicals sempre hi ha una entrevista o reportatge d'en Ferran Adrià?
Els retorns a casa amb Metro sembla que visquin dins d'un bucle, un bucle que sempre canvia.
1 comentari:
Sort d'aquells petits detalls diaris que fan que la vida no sigui un conjunt de rutines i que cada dia tingui un moment especial que els diferencia.
Publica un comentari a l'entrada