dimecres, 11 de març del 2009

Uns dies difícils

L'altre dia l'Àgata ens va dir adéu... un adeu definitiu, avui nosaltres li hem dit adéu. Enterrar algú proper és molt dur i dic proper perqué l'Àgata era propera, o això em va semblar sempre a mi, una persona positiva, i si ella ho era, va i s'ajunta amb la persona més positiva que m'ha passat pel davant, en Pere. Avui he plorat, he plorat força; i he plorat per l'Àgata, però també he plorat per en Pere, que fins i tot ahir ens treia algun somriure entre les llàgrimes. Suposo que simplement és en Pere.