Abans d'un Correfoc

El dissabte em vaig llevar sense veu, la Penya me l'havia tret. Després dels nervis de la Penya, en començaven uns altres de diferents, els de Correfoc. Durant al matí, amb els nanos a veure bestiari, però cada 5 minuts aixecant el cap per veure que passava en aquell cel plujós. Estava nerviós... o de fet m'hi estava posant. Dinar, fideuà amb allioli, això és un error, abans d'un correfoc mai es pot menjar allioli, s'hauria de prohibir per llei. Combinar nervis i rotets d'allioli és dur. De cop i volta el cel està del tot obert, el correfoc xic es podrà fer. Tenim la millor colla xica, segur, no n'hi pot haver una altre de millor. A alguns xics ja els pots demanar que organitzin coses, que busquin 4 borrons més per fer una font... Ens estem fent grans. El correfoc va com una seda. Els papes/mames de la Xica són collonuts.
Cada cop queda menys pel nostre correfoc... el 26è correfoc de Badalona. Passem les hores que ens queden xerrant, fent alguna cervesa o algun glopet de moscatell ben fresc. Un cop xerrat i organitzat (aquestes Conselleres són fantàstiques) anem cap a plaça. La pujada pel carrer de Mar ens accelera l'adrenalina. Tot està a punt. Sona el Toc de Foc, això ja està. De mentre ens posem els guants, carretilles a la massa i en formació de dos. De fons... molt al fons sentim el típic "no passareu". En Pitu encén la flama verda del botafocs; crida, i com sempre crida "FOOOOC", li responem "FOOOOC". La flama del botafoc s'acosta a la carretilla, ja esta això ja ha començat.