En resposta a Pere Aragonés en la seva entrada "Els correfocs salvats, gràcies Tardà!"
Benvolgut (i company de partit) Pere Aragonès.
Hauries de saber, que un compromís d’un ministre espanyol, no assegura precisament el que tu dius en el titular “Els correfocs salvats, gràcies Tardà!”. Em sembla que en altres temes ja ens hem trobat en “promeses” i “compromisos” que encara ens estem esperant… i em sembla que més val que ens esperem asseguts, que si no ens cansarem.
Pel que fa a aquesta directiva, has de recordar també que el sr. Bernat Joan (no se quin tracte te un diputat europeu), va votar a favor d’aquesta directiva. Si, si, ell hi va votar a favor. O sigui que li van fotre un gol com una catedral. I ara tots a córrer. I si, és veritat que segurament s’hagués aprovat igual, però, com és que el sr. Bernat Joan no va consultar a les colles de diables, o simplement no ens va avisar del que ens vindria a sobre. Ara, quan falta menys d’1 any per que entri en vigor, i sort en tenim que algú ho ha vist, ara tots a córrer.
Per cert, que dins el Països Catalans, hi ha aquella petita part que es diu Catalunya Nord, i que et recordo que els Diables, dimonis i bèsties ja no hi podrem actuar. Allà el senyor Tardà no ho ha arreglat.
Potser si les persones que ens representen estiguessin més atents, certes coses no ens passarien.
Enric Vidal, un diable emprenyat!!!
2 comentaris:
Enric,
Crec que hem de tenir més confiança en nosaltres mateixos. Ja sé que els compromisos del govern espanyol moltes vegades són paper mullat, però crec que també ens hem de fer ressò d’un èxit aconseguit, i és que després de les grans mobilitzacions d’aquesta setmana, en Joan Tardà ha aconseguit aquest compromís. Seria imperdonable que, podent-ho fer, no ho portéssim a terme. Només era això.
I també és cert que en Bernat Joan va votar a favor d’aquesta directiva al parlament europeu, i segons ens explica és perquè preveu excepcions per expressions culturals, que és el que reclamem al govern espanyol en la seva transposició. Per tant, com ens va indicar en Vicent Partal fa uns dies, el problema no és a Brussel·les sinó a Madrid, i allà hem actuat.
I evidentment, la transposició de la directiva a l’estat espanyol no afectarà a la Catalunya Nord, però en Tardà és diputat al Congrés espanyol i no a l’Assemblea Nacional francesa, i ell ha treballat fins on ha pogut en la seva responsabilitat. Per això ens n’hem de felicitar.
Em sap greu que estiguis emprenyat, però Esquerra aquí no és part del problema sinó de la solució. T’ho diu un representant electe que intenta estar atent a tots els temes que passen per les seves mans, i també un diable que ara respira una mica més tranquil.
No em queixo de la feina feta per en Joan Tardà, no en dubto gens. Si que tinc dubtes de si la seva feina hauria estat efectiva (hem de veure si ho serà..) sense una posició tan clara de la societat, del ressò que s’ha n’ha fet als mitjans, i no gràcies a Esquerra (ni Esquerra, ni CiU, ni ICVEUiA, ni PSC-PSOE…).
El que em fot, és que hauria passat si ningú hagués aixecat el cap. Com és que una directiu com aquesta s’ha hagut de conèixer d’aquesta manera… si la FDDC no hagués fotut el crit al cel, hauríem de veure que passaria, si hauríem corregut, no per desídia, més aviat per ignorància.
Si un ignora el que passa, el que ha de votar, absolutament comprensible per altre part (un no pot conèixer-ho tot), ha de moure’s i reunir-se amb gent que en sàpiga. I a part de la Federació, si vols gent propera, cerc que precisament en aquest partit hi ha gent molt relacions en la festa del foc.
M’iniciaves l’explicació dient que hem de tenir més confiança. Potser coses com aquesta el que provoca és desídia d’un mateix cap al partit.
Salut i foc… a 15 metres, això si.
Publica un comentari a l'entrada