Jo no els hi he fet res. Vas caminant, tranquil·lament i de cop et ve al cap. De cop recordes que per aquell carrer no hi pots anar, ells són allà i et comportaran problemes, bronques, "enfados" i fins i tot plors. Però que els he fet jo? Doncs res. Ens persegueixen, n'hi ha per tot arreu. Jo no he demanat que es posin allà a provocar. Gires cua, però recordes que un carrer més enllà n'hi ha un altre.... aaaaaaahhhhhh!!!! Prou, deixeu-nos, deixeu-nos estar, deixeu-nos passejar. Jo no he demanat que em posin cap "moto de l'euro" i que al passar per allà hagi de tenir bronques amb el meu fill, que l'hagi d'arrancar literalment de la maleïda moto, fer que una passejada de 10 minuts es converteixi en una passejada de 1 hora si trobem totes les maleïdes "motos i cotxes de l'euro". I el mes fotut de tot, és que un dia que algú s'havia deixat un viatge en un cotxe, al meu fill se li va engegar I VA TENIR POR, aiiiiiiiiii.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada