Que dur que és ser pingüí!!! Enric Vidal Famadas

A Badalona pinten bastos

2011-05-23T08:07:00.005+02:00

Al meu poble la cosa no pinta gaire bé. Des del punt de vista personal la patacada és enorme. Hem passat dels 4.276 vots als 2.976, resultat lamentable. Hi ha gent que em diu si no m'ho esperava, i en gran part si, el més normal és que la coalició d'ERC+ACCENT+RCAT+JERC quedés fora, però crec que la campanya ha estat molt bona, i la proposta em semblava més propera al que la gent demanava. Obrir el partit a la ciutat, i no només amb 4 independents, obrir-lo a tot un projecte. És evident que la onada positiva que vam aprofitar d'uns magnífics resultats a nivell nacional de fa 8 anys ens ha ofegat quan han pintat bastos, sense oblidar la mala gestió de la Regidoria de Cultura a les nostres mans els últims anys. Molt crític amb en Jaume Vives, que per haver mort fa uns anys sembla que no es pugui criticar la seva gestió. Ha estat una magnífica ocasió perduda.

Ara alguns estaran més contents pel nostre resultat que pel seu propi. No dubto de l'alegria de Solidaritat Catalana, i vull pensar (com a mínim vull pensar-ho) que a la CUP no és així, tot i que no n'estic segur. A mi no em fa feliç que els seus resultats siguin els que són a Badalona. Han passat dels 1.562 vots el 2007 als 1.465 d'aquest any. De fet si ens escombren de Girona, prefereixo que entri la CUP a qualsevol altre.

Ara falta saber que hem de fer, a nivell local i a nivell nacional. Ja ho dic ara. Si al Congres de la tardor d'Esquerra es presenta un projecte continuista, tant d'idees com de persones ja es poden fotre la meva militància on els hi càpiga. Si hem tingut una, o més aviat unes quantes, clatellades electorals aprofitem-ho i canviem!

Ara, una cosa us quedi clara, de fotre el camp de Badalona per culpa de la victòria del Pp, res de res. Ara més que mai, a les barricades, a construir. Serà molt difícil fer fora a la dreta de l'ajuntament, que s'ha demostrat que quan un govern es torna "blau" dificilment canvia de color. Però a Badalona lluitarem, espero!

Per cert, felicitats a BILDU, que tot i que no és del meu país els felicito com fa uns dies vaig felicitar A l'SNP d'Escòcia. Endavant!

No votis, No votes El nou vídeo de Barcelona Decideix

2011-03-24T17:46:00.000+01:00

Petits grans plaers

2011-02-09T22:30:00.008+01:00

Fa dies que hi penso, fins i tot em repeteixo sovint que en vull fer una pàgina al Facebook on la gent hi digui la seva. Vull parlar dels petits grans plaers. Aquests plaers no són un dinar genial o que et toqui la loteria o tenir un fill. No, els petits grans plaers són moltes vegades imperceptibles i que malauradamanet, poques vegades els hi fem cas, com aquell cafè tranquil, trobar-te aquell raig de sol al girar la cantonada que t'escalfa en mig d'un matí fred, un bon esternut, el pixar després d'haver aguantat una bona estona amb la bufeta plena, treure's aquella sabata que t'apreta, desenganxar una etiqueta de preu d'un cd a la primera i sense que en quedi ni rastre de goma d'enganxar, una clara molt freda a l'estiu, el soroll de la tempesta, l'olor de terra mullada, trepitjar bassals amb botes d'aigua... n'hi ha molts. Digues el teu petit gran plaer a la plana del facebook Petits grans plaers (http://www.facebook.com/home.php?sk=group_170519332995017)

Posem pel cas que parlo d'Espanya

2010-06-29T12:32:00.006+02:00

Us imagineu una parella que ell, posem pel cas un gran mascle ibèric, un castís castellà, insulta cada dia a ella, la maltracta, li exigeix els diners d'ella i li torna el que a ell li sembla correcte com per exemple les balances fiscals, o sempre es compra el millor, posem pel cas, un majestuós aeroport, en gran part amb els diners d'ella, o que tot el que compren entre tots dos per tenir una millor relació, una millor comunicació, i poder fruir-ne tots dos, doncs resulta que sempre figura que s'ha comprat només per ella i per tant s'ha de comptabilitzar com a inversió d'ell cap a ella, posem pel cas com una línia del Tren de Gran Velocitat i a sobre li has de posar el nom que ell vol, posem pel cas Alta Velocidad Española, o que ell pot decidir el que fa ella, si pot anar amb els seus amics i amigues, si pot llegir un llibre i en tot cas quin ha de llegir, o si ha de canviar-se el nom, o com s'ha de vestir, posem pel cas com l'Estatut de Catalunya. I el més impressionant, que ell, i només ell, pot decidir si es poden separar i fins i tot decidir que ella no pot ni tan sols reflexionar-ho, parlar-ho amb els seus amics i amigues o consultar a un advocat, posem pel cas fer un referèndum d'independècia i que decideix el poble sobirà.

Doncs per mi a aquest personatge ja pot anar a prendre pel sac, posem pel cas que parlo d'Espanya!

Els "grisos" i els Mossos

2009-03-25T10:30:00.007+01:00

Aquests dies la gent compara els Mossos amb la policia franquista, això és un acte d'indecència i d'ignorància molt gran, la gent diu "ostia, és que això (els mossos) són com la policia de Franco", inclòs el Conseller Baltasar, en un mal moment, va dir que li recordava "altres temps". Quan diuen altres temps es refereixen a Franco, com si no hi haguessin hagut més temps, no es refereixen a l'Imperi Romà, per exemple, es refereixen al Franco. Sembla ser que hi ha uns anys bàsics en la vida col·lectiva d'aquest país que són el anys del post-Franquisme o del tardo-Franquisme, com si la història només s'hagués escrit aquells dies. Comparar el que va passar l'altre dia amb aquella època és un insult a tota la gent que va morir per culpa del franquisme, a tota la gent que va ser perseguida, perquè en aquella època, en una manifestació.

Ja que ho comparen. el primer que passava és que et podien matar, i hi ha cassos claríssims d'estudiants que durant el franquisme van ser detinguts i llançats per la finestra de la comissaria, sense donar explicació ni a cap mare, ni a cap pare, ni a ningú, no es feia cada dia, però això es feia. No hi havia protecció d'advocats, no hi havia periodistes, perquè els periodistes ho tenien prohibit i a més no hi havia polèmica, ni sindicats, ni molt menys algun Conseller o algun polític que digués "demano perdó pel que ha passat", mai! . Per tan, a vegades, quan els fills peluts i amb els pantalons abaixats i els calçotets Calvin Klein diuen als seus pares "ets un nazi papa" haurien de rentar-se la boca amb sabó o qualsevol producte que els tragués la ignorància supina que han caigut i no repetir tòpics que de tan dir-los, van perdent significat.

He intentat transcriure del que va dir en Sergi Pàmies, a Versió RAC1, cap a 1/4 de 6 de la tarda del dimarts 24 de març de 2009.

Es diu amb molta facilitat el "nazisme", "feixista", "franquista", "dictatorial", i molts més adjectius, que, com diu en Sergi Pàmies, és un insult molt gros a tots qui van patir les conseqüències reals d'algun d'aquests adjectius.

Bucle al Metro

2009-03-17T17:08:00.004+01:00

Vespre de dilluns, cansat d'un dilluns poc productiu, retorn esperat a casa. Al Metro la gent de sempre, les persones de sempre, però que sempre canvien. El senyor amb la revista acabada de comprar i que va fent cops de cap i intenta dissimular... Al costa una noia amb escot primaveral, i el noi amb un "tic" al braç.
Al vespre es canvien el matiners diaris gratuïts per informes de la feina, llibres i dominicals, aquests últims sobretot els dilluns i els dimarts. Per cert, com és que a tots els dominicals sempre hi ha una entrevista o reportatge d'en Ferran Adrià?
Els retorns a casa amb Metro sembla que visquin dins d'un bucle, un bucle que sempre canvia.

Uns dies difícils

2009-03-11T21:39:00.003+01:00

L'altre dia l'Àgata ens va dir adéu... un adeu definitiu, avui nosaltres li hem dit adéu. Enterrar algú proper és molt dur i dic proper perqué l'Àgata era propera, o això em va semblar sempre a mi, una persona positiva, i si ella ho era, va i s'ajunta amb la persona més positiva que m'ha passat pel davant, en Pere. Avui he plorat, he plorat força; i he plorat per l'Àgata, però també he plorat per en Pere, que fins i tot ahir ens treia algun somriure entre les llàgrimes. Suposo que simplement és en Pere.

La formació del professorat és la clau de l'exitós model finlandès

2009-02-19T14:13:00.002+01:00

Ni els boscos de fusta ni la telefonia mòbil ni el sol de mitjanit. Ni tan sols aquell planter de campions d'automobilisme, tan estranyament fèrtil. El verdader tresor nacional de Finlàndia són els centres d'ensenyament. Uns centres que, segons els resultats de l'Informe PISA del 2006, han situat els escolars del país a dalt de tot de l'escalafó mundial, a considerable distància de l'alumnat de Hong Kong, que ocupa la segona posició, i molt per sobre d'altres nacions del seu entorn, com per exemple Suècia i Noruega, que no només es mouen en unes coordenades socioeconòmiques similars a les de Finlàndia, sinó que fins i tot comparteixen l'orientació bàsica del seu model educatiu. ¿Quin és llavors el factor diferencial causant de tanta excel.lència? Els experts apunten en una direcció: la selecció i la formació del professorat.
Aquesta és la idea que defensa Xavier Melgarejo. I val la pena tenir en compte la seva opinió perquè no hi ha ningú a Catalunya que hagi dedicat tant de temps a estudiar el sistema educatiu finlandès com aquest pedagog i psicòleg que en l'actualitat dirigeix el col.legi Claret de Barcelona. Melgarejo va obtenir el 2005 el doctorat cum laude per una tesi centrada en aquest assumpte en què va invertir 13 anys de feina. Hi recull un comentari d'un exdegà de la facultat de Pedagogia de la Universitat d'Hèlsinki que sintetitza a la perfecció el principi sobre el qual se sosté l'exitós sistema d'ensenyament del país nòrdic: "El professor és el motllo amb què volem formar les futures generacions. Si el motllo és excel.lent, les peces que hi formem sortiran millor que no pas si el motllo és mediocre".

SELECCIÓ RIGOROSA
D'aquesta filosofia en neix la convicció --fonamental en el model finlandès i, a la vegada, distintiva respecte a altres sistemes-- que els millors docents, els que estan més preparats, s'han de situar en els primers anys d'ensenyament, quan s'aprenen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors. És per això que el procés de formació del professorat --un procés amb un nivell d'exigència sense punt de comparació amb cap altre país de l'OCDE-- resulta especialment selectiu en el cas dels professors de la primària, que han d'acreditar un expedient acadèmic de batxillerat i revàlida amb nota mitjana superior a 9, així com passar dues fases de selecció abans d'iniciar uns estudis de llicenciatura que es culminen amb un període de pràctiques i una tesina obligatòria.
Malgrat la duresa dels requisits, hi ha bufetades per poder entrar a les facultats de Pedagogia. Per cada plaça que la universitat ofereix per formar-se com a docent de primària --el nombre es planifica en funció de les necessitats detectades al mercat-- es presenten cinc aspirants. ¿A què ve tanta vocació? ¿És que potser els mestres finlandesos són els més ben pagats del món? En absolut. El sou dels professors de primària al país nòrdic no difereix gaire del que cobren els mestres catalans. I, fins i tot sent funcionaris públics --gairebé totes les escoles són de titularitat municipal--, els seus drets laborals, jurídics i socials són els mateixos que els de qualsevol altre treballador. La gran diferència està en el prestigi. El professor està considerat com un dels professionals més importants de la societat finlandesa i la seva feina és àmpliament respectada i valorada. El model finlandès es basa en la planificació d'una societat del coneixement com a garantia de la supervivència cultural i econòmica del país. El consens polític al voltant de l'ensenyament és gairebé total i la motivació dels mestres és gran.
I, tot i això, a diferència del que passa a Espanya, les famílies no deleguen la responsabilitat en les escoles. Segons dades recollides a la citada tesi de Melgarejo, el 55% de les famílies finlandeses es consideren els primers responsables de l'educació dels fills, mentre que al nostre país aquesta xifra amb prou feines arriba al 15%. La dada reflecteix les profundes diferències pel que fa als models social i familiar dels dos països. A Finlàndia, bona part de les ajudes oficials són per a les dones que tenen fills, cosa que es considera una manera d'ajudar les mares a conciliar la vida laboral amb la vida familiar i de garantir que els nens no pateixin dificultats econòmiques que minvin el principi d'igualtat d'oportunitats.

GRATUÏTA PER A TOTHOM
Aquest mateix principi és el que determina que tota l'escolaritat, des de la guarderia fins al doctorat, sigui pública i gratuïta per a tothom. I la gratuïtat comprèn des del transport fins al material escolar, passant pel dinar. Assistir a l'escola és obligatori entre els 7 i els 16 anys i l'educació, a diferència del que es produeix en el model alemany, s'ha d'adaptar a l'heterogeneïtat de l'alumnat, sense fer cap mena de distinció (la presència d'escolars immigrants és sensiblement més baixa que en altres països europeus). Els alumnes que tenen dificultats per poder seguir el ritme de la classe tenen la possibilitat de sol.licitar una ajuda específica al mateix centre.

RAFAEL TAPOUNET (BARCELONA) PUBLICAT A EL PERIÓDICO

Resposta a en Pere Aragonés

2009-02-11T14:28:00.002+01:00

En resposta a Pere Aragonés en la seva entrada "Els correfocs salvats, gràcies Tardà!"

Benvolgut (i company de partit) Pere Aragonès.

Hauries de saber, que un compromís d’un ministre espanyol, no assegura precisament el que tu dius en el titular “Els correfocs salvats, gràcies Tardà!”. Em sembla que en altres temes ja ens hem trobat en “promeses” i “compromisos” que encara ens estem esperant… i em sembla que més val que ens esperem asseguts, que si no ens cansarem.

Pel que fa a aquesta directiva, has de recordar també que el sr. Bernat Joan (no se quin tracte te un diputat europeu), va votar a favor d’aquesta directiva. Si, si, ell hi va votar a favor. O sigui que li van fotre un gol com una catedral. I ara tots a córrer. I si, és veritat que segurament s’hagués aprovat igual, però, com és que el sr. Bernat Joan no va consultar a les colles de diables, o simplement no ens va avisar del que ens vindria a sobre. Ara, quan falta menys d’1 any per que entri en vigor, i sort en tenim que algú ho ha vist, ara tots a córrer.

Per cert, que dins el Països Catalans, hi ha aquella petita part que es diu Catalunya Nord, i que et recordo que els Diables, dimonis i bèsties ja no hi podrem actuar. Allà el senyor Tardà no ho ha arreglat.

Potser si les persones que ens representen estiguessin més atents, certes coses no ens passarien.

Enric Vidal, un diable emprenyat!!!

Sir Nils Olav

2009-02-02T16:13:00.008+01:00

La Guàrdia Nacional de l'exèrcit de Noruega nomena un pingüí com a coronel en cap honorífic

La Guàrdia Nacional de l'exèrcit noruec va nomenar un coronel en cap honorífic molt especial: es diu Nils Olav i és un pingüí. Nils va ser adoptat com a mascota d'aquesta unitat de l'exèrcit noruec fa 33 anys, però ha viscut tot aquest temps al zoo d'Edimburg. Per això, per celebrar l'ascens, el pingüí ha passat revista a les tropes en una cerimònia a la capital de Noruega.

Preguntes sense resposta

2009-01-29T16:53:00.004+01:00

Els quiosquers, quan tenen ganes de pixar, com ho fan? No poden tancar tota la paradeta (diaris, revistes, col·leccionables, i objectes diversos), tampoc veig que sempre siguin 2 persones... com s'ho fan doncs?

Els "guenyos" com hi veuen? La seva prespectiva és diferent a la meva? Veuen objectes enfocats que jo no veig?
Que hi troben de divertit els que porten anell i els fan picar contra un altre objecte. Els agradar irritar al personal?
Quins estudis has de fer per ser "Master del Universo"?
Com és que quan som petits i tenim por, mirem sota el llit? I ara on miren els nens, la gran majoria, sota el llit, o hi ha un altre llit o hi ha calaixos amb objectes. Algú s'ha acabat mai la tinta d'un boli? I un llapis, algú la gastat del tot? Entre dissenyadors; com és que quan comencem una feina, i el client descarta la primera proposta, ja sabem que acabarà triant un altre cop la mateixa primera proposta... i que els hi passa als clients, que quan veuen 1cm2, ja pensen com omplir-ho, encara que sigui amb la seva foto?

Bona any a tothom!!!

2008-12-31T20:21:00.002+01:00

És dificil escriure res, i més desitjant un bon any, quan tens una Emma cridant a la meva falda i ara que deixa de plorar (he descobert que de fons sona Antonia Font!!!) intenta escriure el que sigui amb les tecles... però tot i això i totes les dificultats... BON ANY A TOTHOM!!!.

Cançons nadalenques

2008-12-11T12:22:00.004+01:00

Ara ve Nadal matarem el gall i a la tia Peta li darem un tall.
Ara ve Sant Roc, matarem el porc i a la tia Peta li darem un troç.
(Qui és aquesta, la Tia Peta? I per cert si tothom li anem donant talls de gall i de porc, evidentment que Petarà. I l'altre... ara be Sant Roc? La veritat és que queda lluny, però be, tot sigui per rimar-ho)

ELS REIS VÉNEN (versió Roc a quarts de 8 del matí)
Els Reis vénen, els nens corren i són dolents... FORA! (semblen els "grisos" dels 70 i 80)

Les coses han canviat

2008-12-10T10:43:00.005+01:00

Nusos d'estomac

2008-11-24T15:10:00.005+01:00

On soc? que és el que m'espera?

Jo que em pensava saber-ho tot i em sembla (ni tan sols això se) que no en tinc ni idea. La desconeixença és gran. Em semblava compartir, i si que comparteixo, però potser, tan sols una molla de pa. Quan he redescobert la porta del darrere l'espai és immens. Molt gran. I jo no hi soc. Allà no entro. No hi tinc prohibit el pas, simplement no se entrar-hi. Quin paper he de fer. Doncs cap, no hi ha paper. El nus a l’estomac és gran. I de moment em conformaré a que no m'ofegui.

Panellets!

2008-10-30T12:10:00.005+01:00

Després de treballar un magnífic globus/moniato, ara s'acosten els PANELLETS!!! Si, aquests magnífics pastissets d'ametlles i pinyons. Però dels que jo ja friso són els panellets fets pels meus fills, be aquest anys fets per l'Emma. Són uns panellets que si poses una mica d'imaginació i saps com van de constipats els nanos a aquesta època de l'any, pots intuir que a part dels ingredients principals per fer aquests deliciosos dolços, ells hi afegeixen nous ingredients, uns ingredients que donaran un plus de consistència, un nou element que faran d'aquest típic pastisset una massa homogènia.

És aquí on un pare... o mare, demostra el gran cor que te i la gran estima i provarà aquell gran i abstracte panellet. I intentarà oblidar, encara que sigui només per uns segons, la imatge entrant i sortint de l'escola amb la candela penjant o esternudant sense manies.

Salut i panellets... i després una copeta de moscatell

Nostàlgia!!!

2008-09-26T13:01:00.000+02:00

Aquests s'hi van fixar!!!

2008-09-03T15:32:00.007+02:00

Llegeixo al diari que Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona està buscant les espècies de plantes més resistents a Barcelona. Es veu que ho estan investigant des de 2005 i després de provar amb més de 30 espècies han arribat a la conclusió que les plantes de clima mediterrani són les que s'adapten millor... "HO HAVEU VIST, HO HAVEU VIST, LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!". Però com pot ser que hagin fet una investigació així i a sobre que no els faci vergonya que i hagi sortit a la llum. Per l'amor de deu. Això és evident. Ves que no sigui que al tròpic, les plantes que s'hi adapten més be siguin les tropicals. Potser el que s'hauria de buscar és algú que s'adapti per algun càrrec com aquest. Com diu el de l'APM... "ES DE SER INÚTILES, EH!"

Jugant a fet i amagar

2008-07-28T10:21:00.005+02:00

Tots de petits hem jugat a FET I AMAGAR. Aquelles partides on et tocava comptar i quan buscaves, a vegades veies algú, però quan te n'adonaves que era el teu amic, o tot al contrari, quan era aquell noi que et feia por i en feia 2 com tu, no volies, en el cas de l'amic, o no t'atrevies, en el cas del noi que et feia por, delatar-lo. Doncs aquest record és el que em fa pensar amb el que ha passat a Sèrbia amb en Radovan Karadzic. Em costa molt de creure que tot un país, estiguin buscant un Criminal de guerra i no el trobin. No puc negar que la disfressa ha estat brutal i que ni jo ni molta gent l'hagués reconegut, i que hagués pogut estar al seu costat sense sentir el fàstic i la por de tenir en Radovan Karadzic tan proper. Però el que no em puc creure és que ara que la UE els posa com a condició als Serbis per entrar a la Comunitat, entregar els Criminals de Guerra, tot d'una trobin a un d'aquests criminals, jugant a fet i amagar amb els cabells llargs, la barba espessa i fent conferències. Ara queda el Ratko Mladic, i quan els nervis i la remor de fons dels ultres es vagi apagan, no ho dubteu, també el trobaran, i encara que amb molta por per les conseqüències, hauran de buscar la paret de jugar a FET I AMAGAR i dir 1, 2, 3 Ratko Mladic!!!

Per cert, és curiós que quan escric aquest article el corrector em subratlla "Radovan Karadzic" i "Ratko Mladic" i em diu que no les troba... quina ironia, no?

Olors d'estiu

2008-06-12T18:11:00.006+02:00

Ara ha plogut i durant tot el dia ha fet molta calor, és una combinació que m'agrada, tot i que la humitat que es produeix fa que el pantalons s'enganxin i això no m'agrada gens. Però si la combinació m'agrada és per la olor que apareix a l'ambient, una olor de calor mullada o de terrat quan plou. És molt característica. Una de les altres olors que m'agraden i m'aporten molta nostàlgia és la de terra mullada. Per mi són records de Sant Fost, mesos d'estiu, a la tarda xàfec i aquella característica olor.

Samarretes de les SS

2008-05-26T16:20:00.005+02:00

L'altre dia passejant pels carrers de Badalona, allà, al mig del carrer de Mar ens vam creuar amb un noi que lluïa, entre altres elements, una samarreta amb l'anagrama de les SS (Guàrdia d'Adolf Hitler). Ell podia passejar, sense cap problema amb aquella samarreta i ell sap que no tindrà cap problema, ni la gent li dirà res, ni cap policia (ni Urbanos, ni Mossos...) ja que no infringeix cap llei.

És curiós, aquest mateix personatge, si va vestit així a Alemanya, te molts números de que el detinguin. O, si algú es passeja pel mateix carrer de Mar, amb una samarreta amb l'anagrama de ETA, és possible que algun policia el detingui, i el que és segur és que algú l'increperà.

Que passa o que fem malament, que un "noi" es pugui passejar tranquil·lament pel carrer amb un enorme símbol NAZI? Algú, tots, hauríem de reflexionar.

Abans d'un Correfoc

2008-05-19T14:37:00.009+02:00

El dissabte em vaig llevar sense veu, la Penya me l'havia tret. Després dels nervis de la Penya, en començaven uns altres de diferents, els de Correfoc. Durant al matí, amb els nanos a veure bestiari, però cada 5 minuts aixecant el cap per veure que passava en aquell cel plujós. Estava nerviós... o de fet m'hi estava posant. Dinar, fideuà amb allioli, això és un error, abans d'un correfoc mai es pot menjar allioli, s'hauria de prohibir per llei. Combinar nervis i rotets d'allioli és dur. De cop i volta el cel està del tot obert, el correfoc xic es podrà fer. Tenim la millor colla xica, segur, no n'hi pot haver una altre de millor. A alguns xics ja els pots demanar que organitzin coses, que busquin 4 borrons més per fer una font... Ens estem fent grans. El correfoc va com una seda. Els papes/mames de la Xica són collonuts.
Cada cop queda menys pel nostre correfoc... el 26è correfoc de Badalona. Passem les hores que ens queden xerrant, fent alguna cervesa o algun glopet de moscatell ben fresc. Un cop xerrat i organitzat (aquestes Conselleres són fantàstiques) anem cap a plaça. La pujada pel carrer de Mar ens accelera l'adrenalina. Tot està a punt. Sona el Toc de Foc, això ja està. De mentre ens posem els guants, carretilles a la massa i en formació de dos. De fons... molt al fons sentim el típic "no passareu". En Pitu encén la flama verda del botafocs; crida, i com sempre crida "FOOOOC", li responem "FOOOOC". La flama del botafoc s'acosta a la carretilla, ja esta això ja ha començat.

"L'OLÍMPIC VERD I NEGRE"

2008-05-14T11:43:00.009+02:00

Avui demano una cosa a la gent, a la gent que vagi a veure la Penya a l'Olímpic.
Tot va començar com una petita proposta al fòrum de la penya, i com que ha tingut una mica d'èxit m'he animat.

Vull fer "L'OLÍMPIC VERD I NEGRE". És simplement que ara, amb els PlayOff, la gent que vagi al camp porti una samarreta verda o negre. Però qualsevol samarreta, d'aquestes de propaganda, o la del primer equip, de màniga curta o llarga, mentre sigui de color verda o de color negre ja n'hi ha prou.

Si ho fa tothom aconseguiríem una imatge del Palau Olímpic impressionant. No és fàcil ja ho se... però i si ho aconseguim?

I recordeu que els pingüins són verds i negres!!!

Aquesta gent que va pel món

2008-04-04T13:03:00.009+02:00

Us heu fixat, els que aneu en Metro, que la gent va tranquil·lament cap a l'estació, escoltant música, llegint, xerrant, observant... i de cop, quan està a certa distància de la seva andana, quan falten 50 o 100 metres, i moltes vegades sense que cap soroll indiqui que ve cap metro, acceleren el pas, o alguns fins i tot es posen a córrer. Com és que fem això, o quan la gent camina tranquil·lament i de cop s'acosten unes escales i les baixem com uns desesperats, corrents, apunt d'atropellar a tothom que se'ns posi pel davant.

També són curiosos els que encara que tu vagis escoltant música, llegint (o les dos coses alhora) de cop intentin iniciar una conversa, una conversa que fa que tu hagis de deixar de fer les teves coses i per educació escoltar i fins i tot contestar a aquesta persona.

I a l'autobús o el tren i cada cop més al metro (la cobertura va creixent) que contesten fotent uns crits que destrossa el timpà del company de viatge, i el més divertit que quan pengen, comenten la conversa amb el seu entorn, tot i que no els conegui de res

A vegades és divertit deixar de banda el llibre, el diari o la revista, apagar la ràdio o la música i observar i escoltar el que ens envolta. Som ben estranys!

Que els hi he fet jo?

2008-04-01T16:55:00.003+02:00

Jo no els hi he fet res. Vas caminant, tranquil·lament i de cop et ve al cap. De cop recordes que per aquell carrer no hi pots anar, ells són allà i et comportaran problemes, bronques, "enfados" i fins i tot plors. Però que els he fet jo? Doncs res. Ens persegueixen, n'hi ha per tot arreu. Jo no he demanat que es posin allà a provocar. Gires cua, però recordes que un carrer més enllà n'hi ha un altre.... aaaaaaahhhhhh!!!! Prou, deixeu-nos, deixeu-nos estar, deixeu-nos passejar. Jo no he demanat que em posin cap "moto de l'euro" i que al passar per allà hagi de tenir bronques amb el meu fill, que l'hagi d'arrancar literalment de la maleïda moto, fer que una passejada de 10 minuts es converteixi en una passejada de 1 hora si trobem totes les maleïdes "motos i cotxes de l'euro". I el mes fotut de tot, és que un dia que algú s'havia deixat un viatge en un cotxe, al meu fill se li va engegar I VA TENIR POR, aiiiiiiiiii.

Aquest estiu

2008-02-27T16:01:00.005+01:00

Aquest estiu he descobert alguna cosa... Les vacances amb canalla m'ha fet obrir els ulls, m'ha fet veure que el món d'enginyers de ponts i camins és una enganyifa, una bluf, una conya. Ells per fer un túnel, un pont, una carretera, necessiten planificació, diners, temps, estudis, previsió, un equip ben gran... Un pare o mare necessita un nen a qualsevol platja demanant fer un túnel, una galleda i una pala... i prou!!! Amb això superes les exigències de fer cada dos per tres un túnel, carreteres i de tot. Sense planificació, crees una obra allà mateix improvisant si la carretera va cap a la dreta o a l'esquerra segons vulgui el "petit jefe". No tens cap problema a la dificultat del terreny, terreny tou, nivells freàtics (més conegut pels pares i mares com l'aigua que apareix per sota la sorra), les inundacions estil tsunami que tens a cada onada, canvis de planificació d'última hora, l'entrada de quilos i quilos de sorra fetes o pel propi "petit jefe" o pel elements exeteriors com altes "petits jefes" d'obres del costat o per accidents com ara cau un dinosaure (quants enginyers treballen sota la dificultat de caigudes lliures de dinosaures?) o L'ENTRADA DE COTXES ABANS QUE S'INAUGURI L'OBRA i fer tot això en qüestió de minuts, qui no diu en segons. Amb quina experiència, cap. O més aviat la ínfima experiència de un dia haver estat tu el "petit jefe" que exigies fer petites obres públiques.

Gilipolles integrals

2007-08-09T11:34:00.001+02:00

Des de fa dies... setmanes, potser mesos o fins i tot anys s’està generant un incivisme important en la societat, i no és tan sols cosa dels joves, és cosa de tots.

El què no sé és diferenciar entre l’incivisme i l’egoisme o potser tots es barregen.

Sense anar més lluny, només cal mirar com l’ajuntament de la ciutat de Barcelona, ha de gastar una bona part del seu pressupost fent uns anuncis que si parem a pensar, són de gilipolles integrals “Tira les escombraries dins el contenidor”, “A les 2 de la matinada no facis molt de soroll”, “Aparca en llocs on no molestis”, però pel que sembla hi ha molts gilipolles integrals que no estan disposats a respectar un mínim de normes de convivència, perquè de soroll a la nit n’hi ha I MOLT, d’escombraries fora dels contenidors n’hi ha i moltes i la de vegades que vols passar per un lloc, sigui en cotxe o sigui a peu (ja no et dic cotxet, cadira de rodes...) i no pots per culpa de qualsevol imbècil que per ell el més còmode era deixar allà el cotxe, així podríem fer una llista que potser ocuparíem tot el blog.

L’actitud de la gent en les cues (el supermercat, a la oficina d’on sigui...), de si el de davant es despista l’intento passar, el de la gent al metro, que per passar, no cal que ho demanis, fot-li una empenta i així ja podré passar, el de la gent a la carretera, que si per culpa de la meva conducció poso altres vides en perill, doncs mala sort, no haver sortit aquell dia.

Estem disposats a fer el que sigui per aconseguir el que volem, sense preguntar-nos si molestarem a la gent que ens envolta....

Si seguim així potser d’aquí a 4 dies l’Ajuntament, la Generalitat o la ONU haurà de fer campanyes de publicitat demanant a aquest gilipolles integrals coses tan lògiques com “Per bellugar-te, camina” o ”Si no vols passar fred, abriga’t” o “Si vols viure, respira”.... clar que potser aquesta última se la poden estalviar.